Emprar mètodes orgànics per a controlar les plagues de l’hort o jardí en lloc de
substàncies químiques agressives, equival a un entorn més sa tant per a
nosaltres, com per a les plantes, insectes i animals que ens envolten. El
desenvolupament sostenible ha de conciliar la producció alimentària, la
conservació dels recursos no renovables i la protecció de l’entorn natural, de
manera que puguin satisfer-se les necessitats de la població actual sense
comprometre la capacitat d’acte proveïment de les generacions futures.
Els controls de plagues mitjançant mètodes orgànics no intenten eliminar tots
els insectes, ja que això descompensaria l’equilibri natural de vida en el jardí.
Per contra, els mètodes orgànics impliquen passar més temps en el jardí,
dedicant més cuidats a les plantes i estar atents davant el menor signe d’atac
per part d’insectes.
No tots els insectes són enemics del jardí. Un metre quadrat de jardí sol
contenir uns mil insectes, dels quals només un petit nombre causa danys en les
plantes. Alguns insectes són pol·linitzadores, uns altres ajuden a
descompondre la matèria orgànica i uns altres s’alimenten dels insectes nocius,
amb el que de vegades arriben a eradicar el problema sense que hàgim
d’intervenir.
És molt important aprendre a reconèixer la plaga i/o el dany que causa per a
poder controlar-la. En alguns casos l'insecte és tan petit que la nostra millor
eina de diagnòstic és el dany causat a la planta.
Insectes xucladors. Engloben a àfids, cigarres i xinxes arlequinades. Tots
estan proveïts d’un llarg bec articulat que claven en el vegetal, i per ell
absorbeixen els sucs de la planta, impedint el normal desenvolupament
d’aquesta. AL mateix temps que s’alimenten, alguns insectes poden transmetre
virus. Els signes més evidents del dany causat per un insecte xuclador són el
debilitament de la planta, el pansiment de les fulles, o el color groguenc o marró
en aquestes.
Insectes masticadors. Aquesta categoria inclou a les erugues i les larves
d’escarabats com el de la patata i la papallona blanca de la col. Són menjadors
voraços dotats de mandíbules dentades que estripen i trituren el teixit de la
planta. Roseguen els marges de les fulles, les foraden o la deixen sense fulles.
La majoria dels insectes masticadors pateixen una metamorfosi total, mudant la
seva aparença diverses vegades des que neixen, passant per les etapes d’ou,
larva, pupa o crisàlide i finalment adult. Certs insectes només causen danys a
la planta durant la fase larvària, ja que quan es converteixen en papallones
només liben el nèctar de la planta. Generalment, és més fàcil controlar les
plagues d’insectes mentre aquests encara estan en l’ou. Simplement cal
extreure’ls del revés de les fulles, que és el lloc on es troben normalment. Molts
insectes es reprodueixen més d’una vegada durant una mateixa estació, pel
que cal mantenir els ulls oberts durant tot l’estiu. Les larves i crisàlides passen
l’hiverna hibernant en la terra o entre les restes de les plantes marcides, pel
que la neteja del jardí és una bona forma d’atallar el problema. Els insectes i
malalties normalment ataquen a les plantes malaltes, així que és molt important
comprovar regularment l’estat de les nostres plantes.
L’ús del compost i del vermicompost afavoreix la salut de les plantes. Un eficaç
reg és molt convenient. És tan dolent l’excés com el defecte d’aigua.
Així mateix, la majoria dels insectes sol hibernar prop de les seves plantes
hostes favorites. Si plantem les mateixes espècies en el mateix lloc any rere
any, estem fomentant la seva presència. Una bona alternativa és la de rotar les
plantacions cada any, així a més es renoven els nutrients que absorbeixen les
plantes durant el seu creixement. Cada vegada són més les persones que
volen utilitzar altres mètodes alternatius per a tractar les plagues i malalties de
les seves plantes, bé sigui per simple gust, comoditat o consciència ecològica..
Incloem una recopilació de mètodes més o menys casolans i/o ecològics.
També animem als nostres visitants a relatar-nos les seves experiències. No
obstant això cal fer notar que el fet que un producte sigui de fabricació casolana
o fins i tot natural, no vol dir que sigui innocu, encara que si és cert que solen
ser menys nocius per al medi ambient que la majoria dels productes
comercials. Però per exemple la rotenona (insecticida natural extret d’una
planta lleguminosa) és bastant més tòxica per als peixos que altres insecticides
de síntesis, i la nicotina, substància natural, no està admesa en agricultura
ecològica per la seva toxicitat. Incloem una relació d’algunes plagues i les
seves possibles solucions. Podem subministrar o facilitar la localització de la
majoria dels remeis aquí citats.
OLI DE PARAFINA. Insecticida acaricida, s’usa com oli d’hivern, això és,
s’aplica a l'hivern per a acabar amb les fases resistents (hivernants) de plagues
de pugons, coxinilles, àcars, etc., en plantes afectades la temporada anterior o
propenses a ells. La seva eficàcia es deu al fet que forma una capa sobre els
insectes que els impedeix respirar. El millor moment per a la seva aplicació és
a la fi d’hivern. S’aplica sobre la planta a raó de 5-7 cc en 10 l d’aigua. Es mulla
bé la planta fins que comenci a degotar, millor amb un atomitzador (com més
fina la gota, més efectiu). Com qualsevol oli d’hivern, no s’ha d’usar en plantes
perennifòlies ni a temperatures superiors a 25oC . Se sol trobar en comerços
especialitzats per a barrejar amb altres productes (insecticides, herbicides) amb
el que surt molt més barat que si es compra com insecticida.
OLI VEGETAL. Contra coccinel·les, quan estan en petit nombre. Serveix oli
d’oliva, gira-sol o qualsevol altre vegetal. Es basa a asfixiar a aquests insectes
en la seva fase immòbil. Per a això es "pinten" amb un pinzell mullat en l’oli,
una per una.
AIGUA. Els àcars odien la humitat ambiental, un remei efectiu contra ells és dur
la planta afectada a un lloc ombrejat i polvoritzar-la amb aigua sovint (diverses
vegades al dia) amb un polvoritzador o fins i tot amb la mànega (amb gotes
fines) o l’aixeta de la dutxa. Cal assegurar-se de mullar bé tota la planta,
especialment el revés de les fulles. En 4 o 5 dies hauran desaparegut.
AJENJO. La Artemísia absinthium produeix un insecticida natural d’ampli
espectre contra pugons, àcars, coccinel·les, formigues, etc. Es maceren 300gr
de planta fresca o 30g de planta seca en 1 l d’aigua durant una setmana.
Després es filtra i es polvoritza la planta afectada cada 15 dies.
ALCOHOL Per a atacs de coccinel·la (“cochinilla”) poc importants, en plantes petites. Es pot
usar alcohol etílic o millor metílic (de cremar). Impregnar un drap o un bastonet
de les oïdes i netejar les coccinel·les amb ell.
SUCRE. Les formigues són molt llamineres. Moltes apareixen com simbionts
de pugons, coccinel·les i mosca blanca: protegeixen, netegen i traslladen a
aquests insectes en canvi de la melassa dolça que excreten. Altres vegades
elles mateixes poden ser molestes en les llars o nocives en les sembres, doncs
roben llavors. Es pot reduir la seva població instal·lant en les seves zones de
passada potets plens en part amb mel, llet condensada o almívar, on cauran i
es quedaran pegades.
SOFRE. Anti oídium (fungicida) i acaricida preventiu i curatiu. S’afegeix sofre micronitzat
soluble en la proporció de 80 g en 10 l d’aigua i es fumiga bé la planta afectada.
El sofre normal -groc- no es dissol en aigua, però es pot espolvorejar sobre la
planta. Només s’ha d’usar amb temperatures entre 20 i 30 oC. S’ha de repetir el
tractament diverses vegades en quinze dies.
BACILLUS THURINGIENSIS. Aquest bacteri produeix unes toxines naturals
(delta-toxines), que ataquen, després de ser ingerides, la paret intestinal
d’algunes larves d’insectes, el que els impedeix absorbir l’aliment i els danya la
paret intestinal per on el bacteri penetra a d’interior de les larves i els produeix
la mort. Són innòcues per a altres insectes i vertebrats. Molt usada en
agricultura ecològica. Hi ha algunes varietats, cadascuna de les quals produeix
danys a un grup d’insectes en concret. Se subministra en forma de pols que
conté espores i toxina junts (els bacteris produeixen la toxina a l 'esporular).
S’ha de polvoritzar amb gota molt fina, mullant bé la planta i en el moment
adequat (primers estadis larvaris de la plaga). És poc persistent (7-10 dies) i la
seva efectivitat disminueix amb la calor (més de 30oC) i la humitat alta.
BICARBONATO SÒDIC. Fungicida contra antracnosis, tizó, míldiu, oídium.
Barrejar en 4 l d’aigua una cullerada de bicarbonat i 2,5 cullerades d’oli vegetal,
batre i afegir mitja culleradeta de sabó natural (d'insulsa o potassa). Aplicar
cada 5-7 dies fins a la desaparició dels símptomes.
BROU BORDELÈS. Fungicida tradicional contra el míldiu i botritis (fungicida). Molt usat en
el cultiu de la vinya. Es prepara amb 100 g de sulfat de coure, 17 g de calç viva
(òxid de calç) i 10 l d’aigua en dos recipients de plàstic (mai alumini). Primer es
dissol el sulfat en 1 l d’aigua. Com el sulfat diluït tendeix a anar-se al fons, se
sol ficar en una borsa de tela i es penja gairebé en la superfície de l’aigua.
Després s’apaga la calç viva amb 0,8 l d’aigua (cura, crema!) i es deixa fins que
es refredi. Després s’afegeixen 8 l d’aigua i es filtra perquè no embussi el
polvoritzador. Finalment, quan es vagi a usar, es barregen ambdós líquids i cal
usar-lo immediatament, no es pot guardar. Es poden guardar els dos líquids
sense barrejar. Es polvoritza, mullant bé tota la planta, cada 15 dies.
PELES D’OU. Per a evitar els danys a les plantes per caragols i bavoses.
Deixar assecar les peles buides. Triturar fent trocets petits. Es col·loquen al
voltant de la planta afectada. ALS caragols, al passar, se’ls queden pegades,
immobilitzant-los i morint després.
CENDRA. Empolvorant-la al voltant de les plantes afectades s’impedeix el pas
dels caragols. En cas de regs o pluges fortes cal repetir el tractament.
CERVESA. Contra els caragols i bavoses es poden fer paranys. S’enterra un
envàs de boca ampla just fins al bord i s’ompli de cervesa (és important omplir-
lo fins a dalt). Els caragols són atrets per l’olor i cauen en la cervesa, ofegant-
se. També serveix per a control de vespes És bastant efectiu almenys per a
reduir la població
CUA DE CAVALL (EQUISETUM ARVENSE). Contra el pulgó i per a prevenir
fongs. Es posen en remull 100 g de plantes fresques en 1 l d’aigua durant 24
hores. Després es bull uns minuts, es deixa refredar i es filtra. Es dilueix en
aigua en proporció 1:5. S’ha d’aplicar en temps sec i assolellat, de primavera a
estiu.
SABÓ DE POTASA (OLEATO POTÁSICO SABÓ DE MARSELLA...)
Insecticida-acaricida-fungicida de contacte, efectiu contra pugó, coccinel·la i
altres insectes de cutícula tova, així com aranya vermella i fongs com oídium,
míldiu, botritis i alternaria. Es degrada fàcilment (per això no s’ha d’aplicar per
això en zones assolellades) i és de molt baixa toxicitat. Es pot preparar a casa
de forma similar a la del sabó comú o d’insulsa. Es necessiten: 5 l d’oli ( serveix
l'usat en la cuina) 5 l d’aigua 1 Kg. de potassa càustica en escates. (Es pot fer
menor quantitat respectant les proporcions).És molt important no usar utensilis
d’alumini. S’escalfa l’aigua (uns 40oC) i es barreja curosament amb la potassa
en un recipient resistent als càustics (cura amb les esquitxades, és corrosiu. Si
ocorre, neutralitzar amb vinagre). És aconsellable usar guants i ulleres. Una
vegada dissolta s’afegeix l’oli i es mou no menys d’una hora amb un pal de
fusta, sempre donant voltes en el mateix sentit. Es deixa en repòs uns 15 dies
fins que ha quallat totalment. Ha de quedar amb consistència mantegosa. En
cas que passat aquest temps no hagi quallat bé, es pot posar al bany maria
una mitja hora removent igual, o amb altre mètode de la meva invenció: es tira
en un bidó i es fica en el maleter del cotxe si és estiu, amb la calor i el
moviment, qualla perfecta i còmodament. Per a usar-lo, es dissolen 30 g en 1 l
d’aigua i es polvoritza la planta evitant fer-lo a ple sol o amb molta llum. També
es pot usar barrejat amb insecticides, doncs és mujada i adherent. Així es pot
barrejar amb solució de nicotina o belitre en lloc d’aigua amb el que es millora
molt l’efectivitat del insecticida.
TARONJA. Atreuen a caragols i bavoses. Es poden col·locar en paranys per a
capturar-los. Es col·loquen, preferentment al vespre, un parell de peles de
taronja al costat de les plantes afectades, sobre el sòl humit, i es tapa amb una
teula o similar, per a crear un refugi humit i fosc per als caragols. Al matí es
revisen els paranys.
NICOTINA. Potent insecticida natural obtingut del tabac (Nicotiana tabacum),
útil contra pugó, trips i altres insectes de cutícula tova. Actua per contacte i
ingestió. Actualment no està permès en agricultura ecològica. Es pot obtenir de
forma casolana per maceracions de 3 cigarrets rossos sense el filtre en 1 litre
d’aigua. Es filtra i guarda en lloc fresc. Es polvoritza directament sobre els
insectes, matant-los en pocs minuts. Una variant més efectiva és barrejar
aquest macerat amb 30 g de sabó de potassa. Així destrueix millor a
coccinel·les i àcars. Per a plantes petites o en test un mètode més ràpid i senzill
(sobretot per a jardiners fumadors) és cobrir bé la planta amb una borsa de
plàstic, subjectant-la al test amb una goma, es fa un forat i s’introdueix per ell
una palleta de refresc, per on es tira el fum d’un cigarret (segons grandària de
la planta, en plantes petites amb un parell de calades val). Es deixa així una
hora. Almenys contra els pugons, la seva efectivitat està garantida.
ORENGA Fer una infusions amb 1 cullerada sopera d’orenga seca en 1 l
d’aigua bullint, deixar que refredi i colar. Mullar bé tota la planta ("cochinilla")
ORTIGUES. Estimulant de la vegetació (abonament) amb propietats
enfortidores i curatives enfront de malalties tals com el míldiu (fungicida) o manques que
produeixen clorosis, prevé l’atac d’àcars. S’ha d’usar Ortiga virens i Ortiga
dioica, que són molt riques en nitrogen i sals minerals. Es necessiten 2 Kg.
d’ortigues fresques o 400 g de seques i 20 l d’aigua. Es posen a macerar 5
dies, removent cada dia de tant en tant, després es cola i es dilueix en altres 40
l d’aigua. S’ha d’usar al principi de la brotació i amb certa assiduïtat (quinzenal),
regant i polvoritzant les fulles.
PELITRE. Insecticida natural extret de la planta Chrysantemum
cinerariaefollium (pelitre o piretro), també cridat piretrina natural. Actua per
contacte, produint paràlisi en pugons, mosca blanca i àcars. Té baixa toxicitat i
és poc persistent (màxim tres dies). Es maceren 50 g de flors seques
polvoritzades en 1 l d’aigua durant 24 hores, es filtra i es guarda en un recipient
bé tapat en lloc fresc fosc. Es pot millorar la seva eficàcia si es barreja amb 30
g de sabó de potassa.
ROTENONA. Es ven en alguns comerços. Eficaç contra pugó i altres insectes.
Insecticida natural extret de lleguminoses tropicals: Derris sp, Lonchocarpus sp.
i Terphrosia sp. Actua per contacte i ingestió i és poc persistent en el mig (tres
dies màxim).
TANACETO. Repelent de formigues, polls i polli-les. Es fa una infusions de 300
g de Tanacetum vulgare en 10 l d’aigua, es deixa reposar 10 minuts i es filtra.
TOMÀQUET. Insecticida contra els pugons. Fer una infusions amb un grapat
de brots frescos en 2 l d’aigua bullint, deixar reposar 12 hores i filtrar.
Polvoritzar bé sobre els pugons.
PARANYS DE CARTRÓ. Per a controlar a les tisoretes (Forcipulas sp.) que
causen danys sobretot a les flors. Es clava un pal fi entre les plantes afectades,
de la mateixa altura que elles. En la part superior s’enrotlla una tira de cartró
corrugat i se subjecta amb una goma. Les tisoretes es refugien en ella i es
poden així eliminar periòdicament.
PARANYS CROMÀTICS. Alguns insectes es veuen atrets per certs colors. Els
pugons voladores i mosca blanca pel groc viu, els trips pel blau viu. Es poden
adquirir aquests paranys en comerços especialitzats (s’usen comunament en
hivernacles) o bé fabricar-les a casa. Simplement consisteixen en un paper o
cartró amb una capa enganxosa on es queden pegats els insectes que es
posen. A casa es poden fer amb paper o cartró (millor plastificat) o plàstic
impregnant la seva superfície amb oli vegetal, melassa, mel, almívar dens,
vaselina (o qualsevol substància enganxosa que no s’assequi). Es col·loquen
penjats prop de les plantes afectades. Té l’inconvenient de no ser efectiu en
zones de bon tros vent. No eliminen la plaga, però si redueixen el seu nombre.
S’usa molt en hivernacles i altres tipus de cultius encara que fonamentalment
com sistema d’avís d’aparició de la plaga o augment de la seva població.
Aquest és el llistat de productes permesos per al control de plagues i malalties
en agricultura ecològica (Annex B, Reglament CEE 2092/91).
Gelatina.
Lecitina.
Olis vegetals (per exemple oliï menta, oli de pi).
Preparats a força de Quassia amara.
Microorganismes menjo Bacillus thuringiensis.
Oli de parafina.
Sofre.
Sabó de potassa.
Permanganat potàssic.
Metaldehid (fins a 31-3-2006).
Olis minerals.
Feromones (només per a paranys).
Trifosfat fèrric (molusquicida).
Piretroides (deltametrina i cibalotrina, només per a paranys).
Altres substàncies es poden usar si hi ha necessitat reconeguda per
l’organisme de control (això és, quan no hi ha cap producte permès capaç de
controlar la plaga o malaltia)
Azadiractina extreta de Azadiracta indica (Arbre Neem).
Rotenona extreta de Derris spp, Lonchocarpus spp i Terphrosia spp.
Piretrinas extretes del Chrysanthemum cinerariaefolium .
Polisulfur de calç.
Coure (sulfat de coure, hidròxid de coure, oxiclorur de coure, òxid cuprós).
Actualment està limitada la seva quantitat, possiblement en el futur es
prohibeixi.
Altres substàncies han estat prohibides a partir del 31 de març de 2002, com la
nicotina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario